Cites documentals i fonts: c. de Llobet
"No sé si encara regeix la llei o costum dels camins ramaders. Allavors, abans de Sabadell ésser ciutat, els ramats de bestiar tenien camins senyalats, especials, els quals els calia seguir. Pel camí de Polinyà entraven fins el corral que hi havia a mig carrer del Llobet, on els tancaven durant els dies que els calia. La pols que alçava un ramat, per poc sec que fos el camí, feia estufornar; la fortor de llana hi ajudava. Per això cap casa bona es bastia en carrers de camí ramader." (p. 36)
"En el barri quart ja es coneixien, en 1841, sis carrers nous: Comèdies, Font Nova, Llobet, Lluna (o també, popularment, els Reguerots), Paus i Valls." (p. 331). "Encara, en 1897, s'acabà l'edifici escolar dels carrers de les Paus i Llobet, que és el primer de Sabadell." (p. 390)
"La població obrera aveïnada d'anys a Sabadell o tenint-hi algun lligament, per un regular s'hi pogué moure amb discreta modèstia, i sempre a base de vigilar l'economia domèstica i decretar les abstencions del cas; [...] Pot dir-se que es feia una vida escanyada i de poca satisfacció. Això dugué que per als d'escàs arrelament, o per als més desgraciats, fossin creats nuclis d'estadants en lamentables edificacions on eren precàriament atesos els principis de la comoditat i de la salubritat humanes. D'aquestes aglomeracions, recordo haver-n'hi hagut al carrer de Llobet, coneguda pel Barri de Tetuan -nom que degué originar-se d'algú saber com es vivia en els duars africans- i que ocupava el lloc corresponent als patis o eixides de dues o tres cases;" (p. 48)
"Pere Llobet i Font Sabadell, 1751 - 1825 Pararire. Fou alcalde de Sabadell del 1805 al 1806, segons una ordre de la Reial Audiència de Barcelona del 14 de gener. A més, fou un dels principals contribuents de la vila. El carrer ja és conegut amb aquest nom el 1833, quan tenia dos contribuents, i no apareix al cadastre de l'any anterior."